- Este evento ha pasado.
El Pedró de Catllaràs
SORTIDA DE MUNTANYA
DIUMENGE 24 DE MARÇ DE 2024
El Pedró de Catllaràs – 100 Cims
Mina del Moreno – Santuari de Falgars
11,03 km. – 634 mts. desnivell
Sortirem des del Poliesportiu de Sant Quirze del Vallès a les 07:30 del matí, si som 30 o més participants abans del dijous 21 de març, contractarem autocar, sino anirem en cotxes particulars compartin despeses.
240 km. – 50 eur. per cotxe
EL PEDRÓ O PUIG LLUENT
El Pedró és una muntanya de 1.764 metres que es troba entre els municipis del Castell de l’Areny i de la Pobla de Lillet, a la comarca catalana del Berguedà.
Al cim es troba un vèrtex geodèsic.
SANTUARI DE FALGARS
Santuari medieval que està situat en un marc incomparable, amb espectaculars vistes del Pirineu i el Pedraforca. Consta d’església i hostatgeries, que avui dia han estat convertides en hostal rural. A l’interior, destaca la imatge de la Mare de Déu Gòtica, feta d’alabastre i datada al segle XV.
Situat a dalt de tot de la serra de Falgars, a 1.288 metres d’alçada, el santuari de Falgars ofereix unes vistes impressionants del Pirineu, els Rasos de Peguera i l’Ensija.
PLA DE L’ORRI
El Pla de l’Orri és una finca de 101 hectàrees situada al cor del massís del Catllaràs, a la comarca del Berguedà. A la finca del Pla de l’Orri hi ha representats hàbitats propis de l’alta muntanya, ja que es troba entre els 1.500 i els 1.765 metres sobre el nivell del mar. Aproximadament la meitat de la superfície de la finca està ocupada per pastures i l’altra meitat per masses forestals diverses, però entre les que hi predominen els boscos de pi roig purs o barrejats amb pi negre. Els cavalls són l’activitat principal a la finca i són la base de la Fundació Projecte Miranda, entitat que gestiona l’espai com a santuari de cavalls abandonats, maltractats o amb problemes, de la qual la Rosa Galindo és presidenta.
MINA DEL MORENO
Explotada entre els anys 1908 i 1920, la mina del Moreno era una de les que s’extreia més mineral. Al costat encara queden les restes d’algunes construccions, entre elles les d’un dipòsit de planta quadrangular a on s’abocaria el carbó des de les vagonetes. Al nivell inferior del dipòsit es carregaven les vagonetes del telefèric que comunicava amb la mina del Teixó, un centenar de metres en vertical per sota.
Des de la mina del Teixó un complex recorregut per l’interior de la mina (galeria, via exterior, telefèric, pou, galeria, pou, via exterior, telefèric) el carbó acabava arribant a l’estació general del cable. Des d’on es transportava fins a l’estació de ferrocarril d’empalme del tren de Guardiola de Berguedà a la Pobla de Lillet.